AEDAF denuncia davant de la UE l’impost sobre els envasos plàstics no reutilitzables per les seves deficiències tècniques

AEDAF denuncia davant de la UE l’impost sobre els envasos plàstics no reutilitzables per les seves deficiències tècniques

L’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals, AEDAF, ha denunciat l’impost sobre els envasos plàstics no reutilitzables davant de la Comissió Europea perquè imposa barreres administratives que podrien afectar les adquisicions intracomunitàries, la qual cosa podria vulnerar el tractat fundacional de la unió.

Una circumstància que ja van advertir els consultors fiscals abans de l’entrada en vigor de l’impost i que des del sector dels plàstics entenem que suposa una pèrdua de competitivitat per a les empreses espanyoles en el mercat comú.

L’AEDAF va explicar aquesta denúncia el 25 de setembre en una roda de premsa en què van presentar el seu nou estudi, titulat “L’impost sobre els envasos de plàstic no reutilitzables”, signat per l’advocada i membre de l’associació Belén Palao. L’estudi analitza a fons l’impost i la seva articulació tècnica.

Per a l’autora, que forma part del Grup d’Experts en Impostos Indirectes de l’AEDAF, l’impost presenta defectes tècnics i una gran complexitat administrativa, la qual cosa suposa “obligacions administratives de costos elevats i impossible compliment per a milers de pimes espanyoles que no estan preparades per afrontar-los”.

A més, tal com va explicar Belén Palao, l’associació considera que l’impost podria reunir les condicions per ser considerat “exacció d’efecte equivalent i, per tant, nul de ple dret en la part que afecta les adquisicions intracomunitàries”.

Per a la presidenta de l’AEDAF, Stella Raventós, “tal com està dissenyat l’impost, no justifica els problemes de gestió que suposa per a les empreses. És un impost mal dissenyat perquè les empreses estan cada dia més sotmeses a obligacions formals, se’ls està ofegant amb presentacions de tota mena. El fet que una empresa renunciï a la deducció de l’impost pel cost que li suposa omplir papers és completament absurd”. Raventós va afegir: “no és la finalitat de l’impost el que discutim, sinó la seva articulació tècnica i la seva complexitat”.

Javier Gómez Taboada, vocal responsable d’Estudis i Investigacions de l’AEDAF, va puntualitzar que “és un error utilitzar la pressió fiscal com a mesura per valorar quan introduir un nou tribut. El mesurador més adequat és l’esforç fiscal que duu a terme el contribuent”.

Accedeix a l’estudi de l’Impost sobre els envasos de plàstics no reutilitzables de l’AEDAF

T'agrada aquesta publicació?

Contacte amb l'empresa

Captcha Code