A mesura que sorgeixen més investigacions sobre l’impacte de l’ús excessiu de plàstics, tant consumidors com fabricants busquen alternatives sostenibles. Tot el que conté el prefix “bio” sembla prometedor, ja que es considera amigable amb el medi ambient. No obstant això, aquests termes sovint es confonen, la qual cosa pot portar els consumidors a prendre decisions mal informades. Segons l’estudi de percepció de plàstic i consum d’envasos a Llatinoamèrica 2024 realitzat per La Vulca & Netquest, més de la meitat de la població a Mèxic (68%) busca certeses en els productes que utilitza, ja que considera la consciència ambiental incerta.

El terme “biobasat” ha guanyat terreny recentment en la indústria del plàstic, i és fonamental entendre en què es diferencia dels plàstics convencionals. Els plàstics convencionals es fabriquen a partir de combustibles fòssils, mentre que els biobasats provenen de fonts naturals. Tanmateix, ser biobasat no garanteix que un plàstic sigui biodegradable.

Els plàstics biodegradables, siguin biobasats o no, es caracteritzen per la seva capacitat de descompondre’s per l’acció de microorganismes, completant el seu cicle de vida sense danyar l’entorn. A més, la producció de bioplàstics i materials biodegradables sol consumir menys energia que la dels plàstics convencionals, reduint significativament les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la petjada de carboni.

A més de tenir un menor impacte durant la producció, els bioplàstics ofereixen beneficis addicionals al final del seu cicle de vida gràcies a la biodegradació. Aquest procés natural permet que els materials es descomponguin per l’acció de fongs i microorganismes, transformant-se en nutrients i energia per a l’ecosistema. A diferència d’altres mètodes com la descomposició o la desintegració, la biodegradació garanteix que el material no deixi residus tòxics ni microplàstics que puguin danyar altres éssers vius.

La biodegradació ajuda a reduir significativament la contaminació plàstica, especialment en entorns naturals on una mala gestió de residus pot causar danys considerables. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), dels més de 280 milions de tones de productes plàstics de vida curta que acaben a les escombraries, el 46% es diposita en abocadors municipals, mentre que el 22% es gestiona inadequadament i es converteix en escombraries. Per això, els plàstics biodegradables que es descomponen sense deixar microplàstics ni substàncies tòxiques ajuden a mitigar l’impacte negatiu en el medi ambient.

En general, els plàstics biodegradables ofereixen una alternativa responsable als plàstics convencionals, mantenint les mateixes funcionalitats i avantatges pràctics sense els efectes adversos per al medi ambient. És comú utilitzar el terme “biodegradable” com a sinònim de “compostable” perquè ambdós termes suggereixen que el material es descompondrà de manera natural sense causar dany al medi ambient.

La confusió entre aquests termes sorgeix perquè tots dos impliquen descomposició natural, però no tots els materials biodegradables són aptes per al compostatge ni compleixen amb els estàndards per ser considerats compostables.

Entenguem per què…

La biodegradació és el procés de descomposició dels materials per l’acció de fongs i microorganismes, mentre que el compostatge és una de les condicions específiques en què pot ocórrer aquest procés, típicament en presència d’oxigen i amb paràmetres de temperatura i humitat controlats, tenint com a resultat final compost o adob natural. Per tant, encara que alguns materials siguin biodegradables i puguin descompondre’s en diverses condicions, no tots són necessàriament compostables, és a dir, capaços de descompondre’s eficientment en un ambient de compostatge.

Les condicions per a la biodegradació varien: en el compostatge, sigui casolà o industrial, el procés és aeròbic (en presència d’oxigen); als abocadors, la biodegradació ocorre en absència d’oxigen; a l’aire lliure, a l’ambient natural, fongs i microorganismes filamentosos tenen un paper crucial en la descomposició; i finalment, en el medi marí, la biodegradació es duu a terme gràcies a organismes marins específics.

Aquestes condicions diverses asseguren que els plàstics biodegradables es descomponguin de manera eficient en diferents entorns, reduint així el seu impacte ambiental.

Atès que la indústria mundial de bioplàstics està en ple creixement i es preveu que la capacitat global de producció assoleixi prop de 7,59 milions de tones per al 2026, representant el 2% de la demanda mundial de matèries primeres plàstiques, les regulacions, certificacions i una adequada educació són fonamentals perquè els bioplàstics assoleixin tot el seu potencial.

Optar per plàstics biodegradables contribueix a un futur més sostenible i saludable per al nostre planeta. Per això, entendre i diferenciar els conceptes de biodegradació, bioplàstics i materials biobasats és vital per avançar cap a una economia més sostenible en sectors com l’alimentació, el retail i el comerç electrònic. L’elecció de materials biodegradables no només ajuda a reduir la contaminació, sinó que també promou un cicle de vida més amigable amb el medi ambient, beneficiant tant la natura com la societat.