Els plàstics tenen propietats que els converteixen en grans aliats en moltes indústries, des del fusellatge d’un avió a una vàlvula cardíaca o dispositius electrònics.

Imaginar una atenció sanitària sense plàstic, suposa pensar en una experiència dolorosa, incòmoda i perillosa per als pacients: catèters metàl·lics sense flexibilitat, contagis de malalties com l’hepatitis, poliomielitis, tuberculosi … per no disposar de xeringues d’un sol ús.

Coneixem multitud d’usos dels plàstics en l’àmbit de la salut: material per a les ferides, els test d’embaràs, el tap a prova de nens (i de vegades també a prova d’alguns adults), els blísters dels medicaments, els famosos equips de protecció individual (EPI) com les viseres de plàstic, tan necessàries durant aquesta pandèmia de l’COVID-19. Però també objectes quotidians en un hospital com són els guants que eviten contagis, els contenidors on llençar els residus mèdics, els tubs intravenosos a través dels quals administren els diferents tractaments, les bosses de transfusió de sang i plasma o les carcasses que recobreixen els potents imants de les ressonàncies magnètiques.

Els usos no es queden en la quotidianitat, van molt més enllà gràcies als esforços invertits en R + D i a la gran capacitat d’adaptació dels plàstics a multitud de mides, formes, gruixos, colors i sobretot propietats que doten a aquests materials d’una capacitat de disseny i adaptabilitat com, per exemple:

• Alliberament controlat de medicaments: nano vectors intel·ligents que permeten alliberar els fàrmacs de manera selectiva i dirigida, tant de fàrmacs convencionals com d’altres teràpies per a tractaments tumorals, suposant un avanç en el tractament contra el càncer.

• Materials intel·ligents amb canvi de forma: materials termosensibles i injectables, capaços d’ajudar a reparar grans defectes ossis com els maxil·lofacials sense necessitat de recórrer a grans cirurgies.

• Marcadors per al diagnòstic de càncer de pròstata: una nova generació de marcadors duals que permeten evitar el gadolini, eliminant així la toxicitat en la radioteràpia per MRI i de CT (Imatge per ressonància magnètica i tomografia computeritzada).

• Cor artificial temporal: un cor artificial total, per a pacients que estan esperant un trasplantament.

• Òrgans impresos en 3D amb filaments plàstics: encara que hi ha diversos projectes de recerca en marxa, encara no estem en el punt de substituir òrgans de el cos humà per rèpliques impreses en 3D. Però aquestes rèpliques s’utilitzen com fantomas (artefactes que posseeixen característiques similars a les de l’organisme que permeten practicar i provar diferents tècniques mèdiques). L’ús de rèpliques d’òrgans de pacients abans d’una cirurgia complexa ja s’ha realitzat i aporta multitud d’avantatges, permet observar amb detall la complexitat de el cas, planificar una estratègia i reduir el temps en la cirurgia real.

• Films antimicrobians: són films amb olis essencials antimicrobians encapsulats, el que permet tenir superfícies amb micro i nanoestructures que inhibeixen l’adhesió i el creixement de bacteris.

• Stents amb memòria de forma, que permeten ser inserits doblegats en l’artèria i recupera la seva forma a l’interior.

• Pegats cardíacs electroconductores, pegats biocompatibles amb capacitat per a transmetre càrregues elèctriques a el cor, basades en fibres metàl·liques i grafè.

• Bioadhesius: microtubs bioabsorbibles amb terminacions autoadhesives que permeten reparar lesions nervioses.

Els beneficis d’aquests materials són clars i els usos semblen il·limitats. No sabem quan arribarà el primer òrgan imprès en 3D, o si el pròxim desenvolupament serà digne d’una pel·lícula de ciència ficció, però sí coneixem, en aquests moments, tots els avantatges que aporten els plàstics a l’atenció sanitària on encara hi ha un llarg camí per recòrrer.