La Fundació Ellen MacArthur ha publicat un informe revelador sobre la crisi dels residus tèxtils. Segons el document, més del 80 % dels tèxtils rebutjats acaben incinerats, en abocadors o dispersos en el medi ambient, independentment del seu estat d’usabilitat.
L’informe, titulat “Transcendir els Límits de les Polítiques de Responsabilitat Expandida del Productor per als Tèxtils”, destaca la necessitat urgent d’implementar polítiques de Responsabilitat Expandida del Productor (REP) per fer front a aquesta problemàtica. Aquestes polítiques busquen responsabilitzar els productors de la gestió dels seus productes al final de la seva vida útil.
Els residus tèxtils han assolit nivells alarmants de contaminació a escala mundial, com a conseqüència directa del sistema econòmic actual que promou productes d’un sol ús. La infraestructura de recollida i reciclatge és insuficient, amb taxes de reciclatge que a penes arriben al 50 % en el millor dels casos.
La Fundació Ellen MacArthur subratlla que calen accions tan voluntàries per part de les empreses com polítiques públiques efectives per resoldre aquest problema. Les empreses han de redissenyar els seus productes i models de negoci per minimitzar la generació de residus tèxtils.
La REP ha demostrat ser un enfocament eficaç per estendre la vida útil dels productes i reduir el seu impacte ambiental. Aquest enfocament responsabilitza els productors de la gestió dels residus postconsum, finançant sistemes de recollida, classificació, reutilització i reciclatge.
Pedro Prata, responsable de polítiques per a Amèrica Llatina de la Fundació Ellen MacArthur, emfatitza la urgència d’un canvi en el mercat tèxtil. Prata destaca que l’actual crisi requereix la implicació de tot el sector productiu, incloent-hi les importacions, per redefinir la producció tèxtil. A més, menciona: “Estem vivint una crisi en la producció tèxtil, com la roba i el calçat, pràcticament sense preocupació pels seus impactes ambientals i socials. Al mateix temps, es tendeix a considerar el consumidor com l’únic responsable de les conseqüències de l’actual sistema de producció lineal”.
L’informe també assenyala que les polítiques REP no només han de centrar-se en la gestió de residus, sinó també en l’eliminació de la contaminació des del seu origen. Això inclou fomentar el disseny de productes circulars i prolongar la vida útil dels tèxtils.
La infraestructura actual per a la recollida i reciclatge de tèxtils està subdesenvolupada. Les taxes de recollida i classificació són baixes, el que subratlla la necessitat de polítiques que accelerin la creació de sistemes eficaços de gestió de residus.
Les empreses poden complir amb les seves responsabilitats REP de manera individual o col·lectiva. En un sistema col·lectiu, les empreses deleguen les seves responsabilitats a una entitat tercera, finançant-ne l’operació a través de taxes. D’aquesta manera, la Fundació Ellen MacArthur crida a una acció immediata per canviar l’actual sistema de producció tèxtil. L’informe proposa una col·laboració ampla entre el sector públic i privat per implementar polítiques REP que assegurin un futur sostenible per a la indústria tèxtil.