A Espanya es recullen anualment més de 176.000 tones de pneumàtics fora d’ús (NFU), segons dades del sistema col·lectiu SIGNUS, la gestió del qual al final de la seva vida útil pot generar grans impactes en el medi ambient. L’acumulació de grans volums de NFU en abocadors suposa un focus de concentració per a colònies d’insectes i rosegadors, així com riscos d’incendi que generen grans fumeres que provoquen situacions d’alarmes ambientals i de salut en les poblacions confrontants.

Amb l’objectiu de valorar aquest residu per a crear nous materials de qualitat per a la seva aplicació en el sector de la construcció, AIMPLAS, Institut Tecnològic del Plàstic, està desenvolupant el projecte RECICAUTXU centrat en nous processos industrials que permetin obtenir una nova generació de materials composts carregats amb partícules de cautxú procedent de NFU, o fins i tot d’una altra mena de materials reticulats. Aquests materials tindrien aplicació en el sector de la construcció en forma de productes com a làmines, planxes i perfils més sostenibles i amb propietats millorades.

Actualment, els diferents sistemes de tractament per a aquests residus (piròlisis, incineració, trituració, etc.) presenten diferents problemàtiques que els fan poc sostenibles. Per aquest motiu, en els últims anys s’han proposat processos i solucions per a barrejar el cautxú triturat procedent d’aquests pneumàtics amb altres materials, com el plàstic, amb l’objectiu de reaprofitar-los com a materials secundaris en nous productes industrials, fomentant així els principis de l’Economia Circular.

No obstant això, aquestes tecnologies tenen un ampli marge de millora, ja que les propietats dels materials obtinguts fins avui no aconsegueixen els estàndards de qualitat necessaris.

El projecte RECICAUTXU, finançat per l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI), i en el qual AIMPLAS col·labora al costat del departament d’Enginyeria i Infraestructures dels Transports de la Universitat Politècnica de València (UPV), proposa incorporar les partícules de cautxú en matrius termoplàstiques de poliolefines, per a obtenir productes extruits elastomèrics amb bones propietats elàstiques i de resistència a impacte, per a la seva utilització en elements de construcció, infraestructures de transport, interior d’edificis, instal·lacions esportives, parcs infantils o senyalitzacions i sistemes de seguretat viària.