Impost als envasos plàstics no reutilitzables: un revés per a la indústria i per a la butxaca del consumidor

Impost als envasos plàstics no reutilitzables: un revés per a la indústria i per a la butxaca del consumidor

Creix la preocupació i la incertesa de les empreses fabricants, envasadores i distribuïdores d’envasos plàstics a Espanya davant la possible implantació d’un impost als envasos plàstics no reutilitzables, inclòs en els pressupostos generals de l’Estat per al 2021, amb el qual el govern pretén recaptar 491 milions d’euros.

No se sap bé si la iniciativa d’aquest impost especial i monofàsic ha estat del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic o del Ministeri d’Hisenda, però en qualsevol cas, té una clara finalitat recaptatòria i no mediambiental, ja que només s’estableix per als envasos plàstics, obviant els envasos d’altres materials que també es converteixen en residus, i no repercutirà en la millora de l’economia circular i la sostenibilitat.

En l’àmbit europeu, l’estat espanyol, Itàlia i el Regne Unit són els únics països que han establert aquest tipus d’impost, si bé, amb diferents característiques i dates d’entrada en vigor.

A causa de l’àmplia casuística, hi ha encara molts dubtes, compartides per altres sectors, respecte a diverses qüestions: el propi concepte de “reutilitzables”, els productes afectats, els subjectes passius que hauran de pagar l’impost, qui podrà deduir de la base l’import corresponent a la quantitat de reciclatge emprada en la fabricació dels envasos, qui sol·licitarà la devolució corresponent als envasos venuts en altres països, si contribuiran de forma separada els elements complementaris a l’envàs i de quina manera es controlarà el pagament de l’impost per evitar els fraus.

En resum, és un impost de difícil regulació pels problemes a l’hora de definir l’àmbit objectiu i la meritació de mateix, així com per les dificultats per al seu control i l’alt cost que comportarà per a l’administració i els usuaris.

ANAIP, l’associació que representa els transformadors de plàstics a Espanya, defensa els seus interessos, tant de forma independent com a través de la plataforma EsPlásticos, de la qual és membre fundador. Ja fa mesos, durant la fase de consulta pública, es van realitzar nombroses al·legacions a l’Avantprojecte de Llei de residus i sòls contaminats, entre d’altres:

  • Que sigui aplicable als envasos no reutilitzables de tots els materials
  • Reduir el tipus impositiu (0,45 € / kg)
  • Limitar l’àmbit objectiu de l’impost, adequant-lo al compliment de la Directiva de Plàstics d’un sol ús (SUP)
  • Excloure de l’àmbit objectiu als:
    • Envasos industrials i comercials
    • Envasos / productes fabricats amb plàstics biodegradables / compostables
    • Productes que tinguin la condició de sanitaris
    • Envasos amb un mínim de el 30% de contingut de material reciclat
  • Eliminar l’obligatorietat que el reciclatge consumit procedeixi del mercat espanyol, mesura que restringeix les possibilitats d’ús de reciclatge i pot vulnerar la llibertat de mercat.
  • Endarrerir la data d’entrada en vigor l’1 de gener de 2023.
  • El MITERD està analitzant les gairebé cinc mil cinc-al·legacions rebudes i preparant el nou text, que s’espera sigui remès a les Corts al gener, amb la finalitat que pugui ser aprovat com a llei abans de juliol de 2021, data prevista per a la seva entrada en vigor .

En reunions amb responsables de ministeris, partits polítics, i altres organitzacions, des de l’ANAIP s’ha insistit que és un impost discriminatori, que impactarà en la competitivitat, no només de la indústria de plàstics, sinó de tota la indústria espanyola que utilitza envasos plàstics en la producció i en el transport de tot tipus de mercaderies.

Un impost que, en molts casos, suposa una doble imposició per a envasos que ja participen en un sistema de gestió pagant el seu corresponent punt verd. Un impost que podria comprometre la seguretat i higiene dels aliments augmentant les alertes sanitàries per substituir els plàstics per altres materials (la proliferació d’envasos d’altres materials en contacte amb els aliments ha provocat que les alertes alimentàries a la Unió Europea s’hagin duplicat entre 2018 i 2019, segons el Sistema d’Alertes Ràpides de la UE (RASFF)), augmentant a més el malbaratament alimentari i les emissions de CO2.

És també un impost que repercutirà en la pujada de preus de molts productes essencials de primera necessitat. El mateix Fons Monetari Internacional recomana retardar l’entrada en vigor d’aquest impost “mediambiental”, tenint en compte la conjuntura actual i l’efecte desproporcionat que tindrà en les rendes més baixes.

La indústria de plàstics de l’estat espanyol considera que cal avançar en la via de la col·laboració i no de la imposició, per la qual cosa brinda el seu suport a l’Administració, en el que fos necessari, per aconseguir que es compleixi de manera efectiva aquest objectiu mediambiental que tots persegueixen i comparteix l’objectiu general de reducció de residus abandonats en el medi ambient i així ho demostren els avanços de el sector cap a l’economia circular i els compromisos adoptats en pro de la sostenibilitat, però rebutja l’impost i espera que l’Administració pugui prendre en consideració les seves al·legacions per minimitzar el seu greu impacte econòmic, mediambiental i social.

T'agrada aquesta publicació?

Contacte amb l'empresa

Captcha Code