La gestió i el tractament de residus lignocel·lulòsics, és a dir, residus vegetals de l’agricultura i la silvicultura, és un tema important a causa del gran volum que es genera en el sector agroalimentari, de la fusta i el moble. El mètode més comú utilitzat fins ara ha estat el dipòsit en abocadors, alguna cosa que no és sostenible a llarg termini i té impactes negatius en el medi ambient i la salut.

El projecte FUSTARISE impulsat per AIMPLAS, Institut Tecnològic del Plàstic, sorgeix per trobar solucions més sostenibles per a la gestió i tractament d’aquests residus, mitjançant tècniques mecanoquímiques sense dissolvents que permetin donar-los una segona vida en forma de productes biobasats sostenibles, com càpsules i adhesius. Per a això, el centre tecnològic compta amb la col·laboració d’empreses com MIARCO, especialitzada en productes adhesius i abrasius, LISART, dedicada a papers alimentaris i envasos d’última generació, i La Unió Llauradora i Ramadera, que agrupa més de 20.000 agricultors i ramaders a la Comunitat Valenciana.

La mecanoquímica es presenta com una metodologia neta, saludable i sostenible amb grans beneficis respecte als processos convencionals emprats actualment a la indústria. Entre els seus avantatges destaca la reducció del consum de dissolvents i reactius, alguns d’ells tòxics i nocius pel medi ambient i els éssers vius; així com la disminució del consum energètic, hídric, l’emissió de gasos a l’atmosfera i la generació de residus.

Tal com ha explicat Belén Monje, investigadora líder en Mecanoquímica i Extrusió reactiva en AIMPLAS, “gràcies a aquest projecte finançat per l’IVACE, podem avançar cap a una economia circular basada en els materials lignocel·lulòsics de rebuig que pugui incloure’s en el teixit industrial de la Comunitat Valenciana. La recuperació eficient i sostenible de la lignina, l’hemicel·lulosa i la cel·lulosa continguda en aquests residus permet obtenir productes d’alt valor afegit i exportables al mercat com a alternatives bio i ecosostenibles, reduint l’impacte ambiental”.

En aquest sentit, ha continuat la investigadora, “la valorització de residus lignocel·lulòsics mitjançant mètodes sense dissolvents és una aproximació innovadora. Aplicar tècniques més netes és una alternativa prometedora que pot reduir la dependència dels mètodes tradicionals d’eliminació i promoure la competitivitat i sostenibilitat a llarg termini. A més, el desenvolupament de productes innovadors a partir d’aquests residus pot substituir les propostes convencionals basades en el petroli, reduint la dependència dels combustibles fòssils i promocionant un futur més sostenible”.

Aquest objectiu s’aconseguirà desenvolupant, optimitzant, confrontant i escalant processos de tractaments de residus lignocel·lulòsics mitjançant tècniques convencionals, mecanoquímiques i/o mecano enzimàtic a la recuperació eficient i sostenible de la lignina, l’hemicel·lulosa i la cel·lulosa. Els biopolímers recuperats seran reprocessats per obtenir en última instància diferents productes d’alt valor afegit.

A més, els processos de tractament desenvolupats seran escalats a un nivell preindustrial perquè aquestes tecnologies de baix cost associat i respectuoses amb el medi ambient puguin arribar fàcilment als sectors productius i de gestió de residus oferint-se com a alternativa competitiva a les metodologies convencionals.

En definitiva, el projecte FUSTARISE transferirà els resultats optimitzats en les plantes pilot d’AIMPLAS a escala industrial, a les instal·lacions de MIARCO i LISART, perquè tant en l’àmbit socioeconòmic com mediambiental es puguin beneficiar dels avantatges que ofereix la valorització de residus lignocel·lulòsics emprant la mecanoquímica.

Aquest projecte s’inclou en el programa d’ajudes de l’IVACE dirigides a centres tecnològics de la Comunitat Valenciana per a projectes de I+D de caràcter no econòmic realitzats en col·laboració amb empreses per a l’exercici 2023, finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el marc del Programa Operatiu 2021-2027.