European Bioplastics (EUBP), l’associació que reuneix els productors europeus de bioplàstics, demana que es reconegui el paper de les càpsules de cafè compostables en la proposta del reglament d’Envasos i Residus d’Envasos (PPWR) de la UE.

La setmana passada, la Universitat de Wageningen (WUR) va publicar un estudi revelador sobre les càpsules de cafè, centrat a avaluar el seu impacte ambiental i la seva capacitat per ser reintroduïdes en cicles de producció. Aquest estudi compara càpsules fabricades amb diversos materials com bioplàstics compostables, alumini i plàstics convencionals, explorant diferents opcions de gestió al final de la seva vida útil, com ara el compostatge industrial, el reciclatge, la incineració i l’abocament.

Els resultats d’aquest estudi aporten una perspectiva valuosa que se suma a l’avaluació de la Comissió Europea (CE), que va acompanyar la proposta PPWR l’any passat. La CE va destacar que les càpsules de cafè compostables incrementen notablement la recollida de residus orgànics, disminuint la contaminació del compost amb plàstics no compostables i sense generar un impacte negatiu en altres corrents de residus. En resposta a aquestes evidències, European Bioplastics (EUBP) insta els legisladors a tenir en compte aquests avantatges durant les últimes etapes de les discussions finals sobre la PPWR.

Hasso von Pogrell, director general de l’EUBP, subratlla la necessitat urgent que els resultats d’aquests estudis, que reiteren els beneficis de les càpsules de cafè compostables, es tradueixin en accions legislatives concretes. Encara que reconeix que la proposta original de la CE de fer obligatori el compostatge per a totes les càpsules de cafè podria ser variable, von Pogrell suggereix, com a mínim considerar aquesta opció per a les càpsules de plàstic.

Segons von Pogrell, les càpsules de cafè convencionals de plàstic, que no són compostables, no generen cap benefici ambiental, ja que tant l’envàs com el contingut es perden durant els processos de reciclatge i compostatge. En canvi, la majoria d’aquestes càpsules acaben en abocadors o són incinerades, contribuint a problemes ambientals.

Von Pogrell destaca la importància de garantir que els compostadors puguin distingir de manera fiable entre plàstic compostable i no compostables per assegurar una correcta gestió dels residus biològics. A més, insisteix en la necessitat urgent de modificar les polítiques actuals perquè les càpsules de cafè compostables siguin acceptades pels operadors de recollida de residus a tota Europa.

Encara que més de cent tipus de càpsules de cafè ja compten amb la certificació de “compostatge industrial”, segons les normes europees, von Pogrell destaca la seva acceptació pels operadors de recollida de residus és limitada en molts països europeus.

En conclusió, Von Pogrell preveu inevitable l’adopció progressiva de legislacions que limitin l’ús de càpsules de cafè de plàstic no compostable. Abans de la votació plenària al Parlament Europeu sobre el Reglament d’Envasos i Residus d’Envasos (PPWR) el 22 de novembre, i dels debats amb els estats membres, insta els legisladors europeus a abraçar aquesta perspectiva. Destaca que sense el suport total dels governs locals i nacionals, no es podrà implementar una solució circular que no només contribueixi a la producció de compost de qualitat sinó que també redueixi l’ús de materials menys sostenibles.